CONCLUSIONS

Estem contents perquè ha estat un viatge marevellós perquè :

• Ha sortit tot molt bé, sense cap problema, ni en els vols, ni amb l'equipatge, ni els cotxes, etc.

• Ens hem divertit molt, hem rigut i hem fet broma, i no hi ha hagut moments de mal rotllo ni massa motius per enfadar-se

• Nova Zelanda és una pais preciós, tot i que no hi hem anat en el millor temps. Però no costava gens imaginar com deu ser a l'estiu, amb més sol i tots els arbres i camps verds i florits.

• Hem trobat motels i restaurants que han estat molt bé i amb uns preus molt raonables.
  

• La gent és molt maca, hem parlat amb moltes persones de diferents edats i llocs i tothom és molt amable, i molts, molts ens deien que fa anys o de joves havien estat a Espanya i/o coneixien Barcelona de les Olimpíades o de la pel·lícula d'en Woody Allen.

• I sobretot, perquè hem anat, estat i tornat sans, sense res més greu que un mal de cap o mocs.

Un petó i fins el proper viatge,
ANNA

COMIAT

Bé, ara ja som a casa. L'aventura ja s'ha acabat però em queda explicar els últims dies.

Dijous per la tarda vam anar a veure la colònia de foques. Quina passada. Ha esta una de les coses més maques i divertides que hem fet. Al final de la carretera, feia una petita rotonda amb aparcament i a continuació començaven les roques fins l'aigua. Tot estava plé de foques, jo crec que ben be n'hi havia una trentena o més. Ja era quasi capvespre i la majoria estaven mig adormides. Una estava estirada, tota mandrosa, sobre el petit muret que separava l'aparcament de les roques. Tots ens hem fet fotos amb ella, que si t'acostaves massa (menys de 1,5 m aprox) rebufava i aixecava una mica el cap, però sense matar-s'hi massa, eh!

Divendres al matí, l'Andreu i jo vam tornar-hi desprès d'esmorzar i vam fer una mica del camí per sobre els acantilats que començava a la rotonda. Encara va ser mes maco perquè les vam veure anar per les roques fins a l'aigua i ficar-s'hi.

Desprès a les 10 teniem reserva per fer el creuer i veure balenes. A mi personalment no em va agradar massa perquè excepte quan el barco parava, et feien estar a dins, en uns seients molt enxovats i que marejava molt (a mi i a molta altre gent)

Però les balenes va ser una passada. Què grans que són!, estan una estona a la superfície respirant, i rebufant, i desprès s'enfonsen ensenyant aquella cua tan grossa. Fantàstic! També vam veure albatros, maquíssims, i molts altres ocells extranys.

Desprès d'això ja vam anar cap a Christchurch i l'endemà al matí vam agafar l'avió.

A Singapore vam fer una escala d'un grapat d'hores i vam poder deixar les coses a la consigna i anar amb metro-tren fins el centre de la ciutat. Vam tenir dues hores per rondar per Singapore. És maco, molt modern i ple de gratacels i edificis fabulosos. Però pel meu parer, no sembla que tingui res mes. Però va estar molt bé coneixer-ho una mica.

El viatge va ser descansat perquè vam tenir una nit de més de 14 hores, anavem seguint la nit fins a Milà on vam arrivar a les 6 del matí, i vam dormir molt.

Anecdotes i curiositats

Avui ja estem a dijous i vull escriure sobre algunes coses que ens han passat o ens han cridat l'atenció :

• Hi ha molts ponts del "bon rotllo", l'any passat a Escòcia hi havia les carreteres d'un sol carril i lloc per donar pas, doncs aquí hi ha ponts d'un sol carril i cal deixar passar de "bon rotllo". Inclús a Greymouth vam trobar un pont-tunel que era carretera d'un sol carril i també hi havia la via del tren! amés era bastant llarg, un mal rotllo!
• Aquí la gent no té fred! estem a unes temperatures al voltant dels 8-10ºC i veus gent en pantaló curt i xancletes o una senyora a la bugaderia amb sandàlies sense mitges, o una noia esquiant amb samarreta de tirants o un noi amb una samarreta de bàsquet, o un altre amb pantaló curt i gorro (això que no falti).
• Hem vist moltíssims ocells desconeguts, ens han faltat els albatros que no hem tingut la sort de trobar-los. Per contra hem vist moltíssimes aligues, ara ja passem d'elles perquè n'hi ha un grapat per tot arreu. També hem trobat molts arbres i plantes diferents, hi ha una palmera-falguera que l'hem trobat a tot arreu on hi ha humitat, i a la costa sud i oest els arbres estan tombats pel vent (com els de la tramuntana, però a lo bestia).
• Hi ha moltes, moltes ovelles i moltes vaques. També hem trobat cèrvols "a mogollón", però són de granja. Són "venados" (ens sembla) que estan en tancats grans com les ovelles i a molts restaurants oferien "venise" (venado).
• Dues vegades hem hagut de patir perquè s'ens ha encès la llum de la benzina i no trobavem benzinera oberta (era pel vespre) (recordeu a Escòcia?). Però no hem hagut de trucar al RACC!!!
• El tipus de vida i les cases són molt estil americà. Molt menjar ràpid, moltíssims Mc Donals; molt menjar oriental : indi, indonesi, xinès, japonés, etc. Els carrers comercials tenen a sobre les botigues una "marquesina" que cobreix tota l'acera, de manera que encara que plogui pots anar de botigues sense mullar-te. Excepte a les grans ciutats, les cases són baixetes, màxim amb un pis a sobre i la majoria d'estil prefabricat, com els mòbil-homes nostres però més elaborats. Per fora estan pintades amb colorins pastel, rosa, verd, blau, crema, groc, ... i totes tenen el seu jardí al voltant. No hem vist cases aparellades. La majoria de les cases tenen grans finestrals amb vidres perquè entri la llum i enlloc es veuen reixes. A la carretera hi ha moltes bústies d'estil americà, de colors; i moltes vegades hi ha el camí però no es veu la casa.
• Aquí també hi ha salmó (fumat o cru), he esmorzat salmó fumat un parell de vegades i un dia vam parar a una granja de salmons. Més bó!!!
• Aquest hivern no deu ser massa fred perquè excepte les muntanyes més altes i al Mt. Cook no hem trobat quasi neu enlloc. Hi ha molta aigua per tot arreu, uns rius impressionants i un munt de cascades i cascadetes. Tots els camps es veuen xops d'aigua, però no m'extranya amb el que arriva a ploure. Hem tingut pluja 9 dies de 3 setmanes i molts més ha plogut o estava núvol. Sol, sol radiant = 6 dies.
• És tot molt, molt maco. Per a mí, sobretot la costa que és molt agreste.

Demà més! petons,

ANNA

Últims kilòmetres

Ara som a Kaikoura, al nord de Christchurch. Des de Queenstown hem fet una botifarra de kilòmetres, primer al nord i cap a la costa oest, i desprès creuant els Alps NZ hem arrivat fins la costa est. Això en 3 dies.

Dilluns vam visitar Arrowtown, que és una població que sembla treta d'una peli de l'Oest americà (falten els cavalls). Havia estat important quan hi havia or i hi ha edificis molt ben conservats. Vam continuar cap a la costa Oest i vam fer nit a Haast. A l'endemà vam arrivar a les glaceres de Fox i Franz Joseph. En aquestá última vam fer la caminada fins a uns metres del final de la glacera. El gruix de gel es impressionant. Llàstima que per variar plovia a bots i barrals (no se si s'escriu així) i a les fotos es pot veure com estem de xops. Aquell dia, dimarts, vam continuar fins a Greymouth.

Dimecres vam atravessar els Alps, no plovia però estava núvol, i vam parar a Hanmer Springs que es una població d'estiueg amb termes d'aigua calenta. Vam dinar (tornava a ploure) i vam anar a unes piscines termals a banyar-nos. L'aigua estava a 37 i 40ºC segons la piscina, a l'aire lliure, sota la pluja freda. Algunes piscines eren d'aigua sulfurosa, quina pudor! Molt guapo! el pitjor era passar d'una piscina a l'altre, en banyador, mullats i descalços. Desprès vam continuar fins a Kaikoura.

Aquest matí hem estat esperant a veure si feien el creuer per veure balenes, però avui els han anulat per mal teps al mar. Aquí està mig núvol però el mar a la platja estava calmat. Demà al matí ho tornarem a intentar. Volem intentar cridar com al Nemo "baaaaaalleeeeeeniiiiiiitaaaaaaaa!!!!!", a veure si venen!

Ara anirem a veure una colònia de foques i lleons marins que ens han dit que hi ha aquí aprop. Ahir i avui dormim en un motel, amb un mini-apartament de 2 habitacions. Hem dinat aquí i ara tothom està fent la migdiada. La trobavem a faltar!

Petons per a tothom!

Anna

El pallús

Hi ha un protagonista de la nostres vacances del que encara no hem parlat. És el pallús. I per més informació cal dir que també es coneix com a GPS.

El segon o tercer dia de fer-lo servir per la illa nord ja ens va enradar i ens va portar (conduia jo, l'Anna) per una carretera secundària (blanca) que si bé eren menys kilòmetres fins a Raglan, era pitjor carretera i de nit. Em vaig emprenyar molt i a partir d'aquell moment va ser "l'imbècil".

A Christchurch ens vam adonar que amb el que haviem de pagar pel GPS de lloguer en podiem comprar un i encara ens en sobrava. I el "parato" nou que vam comprar té l'opció de parlar en català, per això a partir d'aleshores en lloc de L'imbècil va ser el Pallús.

Ara ja el controlem més, desprès de quasi 3 setmanes, perquè a la que t'en refies ja t'ha fotut per carreteres dolentes, o menys bones perquè aquí quasi totes són molt bones.

La trobada amb el lleo marí

Era un matí fresc pero soleiat. Estavem a una de les moltes platjes de la costa dels Catlins, on a la guia posava que hi havia una colonia de foques i de lleons maríns per alla. Vam baixar a la platja i vam comensar a donar voltes per la platja, i de cop... Un lleo marí sortin de laigua a l'altre punta de la platja! Vam anar correns cap alla, en silenci i procurant no molestarla. Tots gravant, fent fotos... semblava mes una caceria, pero en comptes d'armes, com el Japonesos, amb cameres. El lleo marí va revolcarse i estirarse dabant nostre, i nosaltres ens manteniem a una distancia prudent d'uns 100 metres mes o menys. De cop, va començar a aproparse a la vegetació, on hi havia una pujada que inclús a nosaltres ens havia costat baixar. Jo per tal de tenir una millor perspectiva del lleo marí, vaig pujar cap a dalt, i aixi poder aproparme per sobre seu i veurela de ben aprop. A la vegada, el lleo marí estava fent el mateix que jo, pero no m'havia pas adonat, tot i els intens del David que hem deia que estava mes o menys a la mateixa alçada que jo. Vaig seguir apropantme a la vorera, des d'on es veia la platja i de cop... un soroll i unes plates que es van moure. Em vaig mig ajupir redera d'una planta i em vaig quedar quiet esperant...res. De cop, quan em vaig aixecar per tornar-ho a provar, el lleo marí va treure el cap i en vam quedar a menys de 5 metres l'un de l'altre. Vaig començar a allunyarme d'alla tornant enredera fins que em vaig trobar amb tots un altre cop. La vam estar observan de lluny fins que vam decidir marxar, i de cop ens adonem que estavem al mig d'on dormien, per sort no n'hi havia cap mes. Una experiencia inolvidable!!

Andreu.

Des de Queenstown (3)

Vam conduir fins a Te Anau i a l'endemà vam anar fins a Milford Sound. La carretera és una maravella de boscos i aigua, cascades, miradors, etc. I desprès vam fer el creuer. Molt bé però ens va fallar el temps perquè estava molt tapat i a estones plovia. L'Andreu es va marejar. És molt maco, les munyanes arriven fins l'aigua i és impressionant quina alçada tenen vistes des del barco. Hi ha una colònia de foques en unes roques i el creuer passa pel costat. També vam veure dofins que saltaven un tros lluny primer, i al costat del barco desprès.

Per la tarda ja vam venir a Queenstown. És una població gran al costat d'un llac. Molt turística però maca i molt cuidat tot. Els nois han esquiat els dos dies i nosaltres hem passejat i avui hem pujat amb un telefèric (gòndola) a un mirador-restaurant que hi ha dalt d'una muntanya a sobre Queenstown. Hem dinat allà, amb una vista fantàstica de tota la vall i les muntanyes del voltat.