Anecdotes i curiositats

Avui ja estem a dijous i vull escriure sobre algunes coses que ens han passat o ens han cridat l'atenció :

• Hi ha molts ponts del "bon rotllo", l'any passat a Escòcia hi havia les carreteres d'un sol carril i lloc per donar pas, doncs aquí hi ha ponts d'un sol carril i cal deixar passar de "bon rotllo". Inclús a Greymouth vam trobar un pont-tunel que era carretera d'un sol carril i també hi havia la via del tren! amés era bastant llarg, un mal rotllo!
• Aquí la gent no té fred! estem a unes temperatures al voltant dels 8-10ºC i veus gent en pantaló curt i xancletes o una senyora a la bugaderia amb sandàlies sense mitges, o una noia esquiant amb samarreta de tirants o un noi amb una samarreta de bàsquet, o un altre amb pantaló curt i gorro (això que no falti).
• Hem vist moltíssims ocells desconeguts, ens han faltat els albatros que no hem tingut la sort de trobar-los. Per contra hem vist moltíssimes aligues, ara ja passem d'elles perquè n'hi ha un grapat per tot arreu. També hem trobat molts arbres i plantes diferents, hi ha una palmera-falguera que l'hem trobat a tot arreu on hi ha humitat, i a la costa sud i oest els arbres estan tombats pel vent (com els de la tramuntana, però a lo bestia).
• Hi ha moltes, moltes ovelles i moltes vaques. També hem trobat cèrvols "a mogollón", però són de granja. Són "venados" (ens sembla) que estan en tancats grans com les ovelles i a molts restaurants oferien "venise" (venado).
• Dues vegades hem hagut de patir perquè s'ens ha encès la llum de la benzina i no trobavem benzinera oberta (era pel vespre) (recordeu a Escòcia?). Però no hem hagut de trucar al RACC!!!
• El tipus de vida i les cases són molt estil americà. Molt menjar ràpid, moltíssims Mc Donals; molt menjar oriental : indi, indonesi, xinès, japonés, etc. Els carrers comercials tenen a sobre les botigues una "marquesina" que cobreix tota l'acera, de manera que encara que plogui pots anar de botigues sense mullar-te. Excepte a les grans ciutats, les cases són baixetes, màxim amb un pis a sobre i la majoria d'estil prefabricat, com els mòbil-homes nostres però més elaborats. Per fora estan pintades amb colorins pastel, rosa, verd, blau, crema, groc, ... i totes tenen el seu jardí al voltant. No hem vist cases aparellades. La majoria de les cases tenen grans finestrals amb vidres perquè entri la llum i enlloc es veuen reixes. A la carretera hi ha moltes bústies d'estil americà, de colors; i moltes vegades hi ha el camí però no es veu la casa.
• Aquí també hi ha salmó (fumat o cru), he esmorzat salmó fumat un parell de vegades i un dia vam parar a una granja de salmons. Més bó!!!
• Aquest hivern no deu ser massa fred perquè excepte les muntanyes més altes i al Mt. Cook no hem trobat quasi neu enlloc. Hi ha molta aigua per tot arreu, uns rius impressionants i un munt de cascades i cascadetes. Tots els camps es veuen xops d'aigua, però no m'extranya amb el que arriva a ploure. Hem tingut pluja 9 dies de 3 setmanes i molts més ha plogut o estava núvol. Sol, sol radiant = 6 dies.
• És tot molt, molt maco. Per a mí, sobretot la costa que és molt agreste.

Demà més! petons,

ANNA

Últims kilòmetres

Ara som a Kaikoura, al nord de Christchurch. Des de Queenstown hem fet una botifarra de kilòmetres, primer al nord i cap a la costa oest, i desprès creuant els Alps NZ hem arrivat fins la costa est. Això en 3 dies.

Dilluns vam visitar Arrowtown, que és una població que sembla treta d'una peli de l'Oest americà (falten els cavalls). Havia estat important quan hi havia or i hi ha edificis molt ben conservats. Vam continuar cap a la costa Oest i vam fer nit a Haast. A l'endemà vam arrivar a les glaceres de Fox i Franz Joseph. En aquestá última vam fer la caminada fins a uns metres del final de la glacera. El gruix de gel es impressionant. Llàstima que per variar plovia a bots i barrals (no se si s'escriu així) i a les fotos es pot veure com estem de xops. Aquell dia, dimarts, vam continuar fins a Greymouth.

Dimecres vam atravessar els Alps, no plovia però estava núvol, i vam parar a Hanmer Springs que es una població d'estiueg amb termes d'aigua calenta. Vam dinar (tornava a ploure) i vam anar a unes piscines termals a banyar-nos. L'aigua estava a 37 i 40ºC segons la piscina, a l'aire lliure, sota la pluja freda. Algunes piscines eren d'aigua sulfurosa, quina pudor! Molt guapo! el pitjor era passar d'una piscina a l'altre, en banyador, mullats i descalços. Desprès vam continuar fins a Kaikoura.

Aquest matí hem estat esperant a veure si feien el creuer per veure balenes, però avui els han anulat per mal teps al mar. Aquí està mig núvol però el mar a la platja estava calmat. Demà al matí ho tornarem a intentar. Volem intentar cridar com al Nemo "baaaaaalleeeeeeniiiiiiitaaaaaaaa!!!!!", a veure si venen!

Ara anirem a veure una colònia de foques i lleons marins que ens han dit que hi ha aquí aprop. Ahir i avui dormim en un motel, amb un mini-apartament de 2 habitacions. Hem dinat aquí i ara tothom està fent la migdiada. La trobavem a faltar!

Petons per a tothom!

Anna

El pallús

Hi ha un protagonista de la nostres vacances del que encara no hem parlat. És el pallús. I per més informació cal dir que també es coneix com a GPS.

El segon o tercer dia de fer-lo servir per la illa nord ja ens va enradar i ens va portar (conduia jo, l'Anna) per una carretera secundària (blanca) que si bé eren menys kilòmetres fins a Raglan, era pitjor carretera i de nit. Em vaig emprenyar molt i a partir d'aquell moment va ser "l'imbècil".

A Christchurch ens vam adonar que amb el que haviem de pagar pel GPS de lloguer en podiem comprar un i encara ens en sobrava. I el "parato" nou que vam comprar té l'opció de parlar en català, per això a partir d'aleshores en lloc de L'imbècil va ser el Pallús.

Ara ja el controlem més, desprès de quasi 3 setmanes, perquè a la que t'en refies ja t'ha fotut per carreteres dolentes, o menys bones perquè aquí quasi totes són molt bones.

La trobada amb el lleo marí

Era un matí fresc pero soleiat. Estavem a una de les moltes platjes de la costa dels Catlins, on a la guia posava que hi havia una colonia de foques i de lleons maríns per alla. Vam baixar a la platja i vam comensar a donar voltes per la platja, i de cop... Un lleo marí sortin de laigua a l'altre punta de la platja! Vam anar correns cap alla, en silenci i procurant no molestarla. Tots gravant, fent fotos... semblava mes una caceria, pero en comptes d'armes, com el Japonesos, amb cameres. El lleo marí va revolcarse i estirarse dabant nostre, i nosaltres ens manteniem a una distancia prudent d'uns 100 metres mes o menys. De cop, va començar a aproparse a la vegetació, on hi havia una pujada que inclús a nosaltres ens havia costat baixar. Jo per tal de tenir una millor perspectiva del lleo marí, vaig pujar cap a dalt, i aixi poder aproparme per sobre seu i veurela de ben aprop. A la vegada, el lleo marí estava fent el mateix que jo, pero no m'havia pas adonat, tot i els intens del David que hem deia que estava mes o menys a la mateixa alçada que jo. Vaig seguir apropantme a la vorera, des d'on es veia la platja i de cop... un soroll i unes plates que es van moure. Em vaig mig ajupir redera d'una planta i em vaig quedar quiet esperant...res. De cop, quan em vaig aixecar per tornar-ho a provar, el lleo marí va treure el cap i en vam quedar a menys de 5 metres l'un de l'altre. Vaig començar a allunyarme d'alla tornant enredera fins que em vaig trobar amb tots un altre cop. La vam estar observan de lluny fins que vam decidir marxar, i de cop ens adonem que estavem al mig d'on dormien, per sort no n'hi havia cap mes. Una experiencia inolvidable!!

Andreu.