La trobada amb el lleo marí

Era un matí fresc pero soleiat. Estavem a una de les moltes platjes de la costa dels Catlins, on a la guia posava que hi havia una colonia de foques i de lleons maríns per alla. Vam baixar a la platja i vam comensar a donar voltes per la platja, i de cop... Un lleo marí sortin de laigua a l'altre punta de la platja! Vam anar correns cap alla, en silenci i procurant no molestarla. Tots gravant, fent fotos... semblava mes una caceria, pero en comptes d'armes, com el Japonesos, amb cameres. El lleo marí va revolcarse i estirarse dabant nostre, i nosaltres ens manteniem a una distancia prudent d'uns 100 metres mes o menys. De cop, va començar a aproparse a la vegetació, on hi havia una pujada que inclús a nosaltres ens havia costat baixar. Jo per tal de tenir una millor perspectiva del lleo marí, vaig pujar cap a dalt, i aixi poder aproparme per sobre seu i veurela de ben aprop. A la vegada, el lleo marí estava fent el mateix que jo, pero no m'havia pas adonat, tot i els intens del David que hem deia que estava mes o menys a la mateixa alçada que jo. Vaig seguir apropantme a la vorera, des d'on es veia la platja i de cop... un soroll i unes plates que es van moure. Em vaig mig ajupir redera d'una planta i em vaig quedar quiet esperant...res. De cop, quan em vaig aixecar per tornar-ho a provar, el lleo marí va treure el cap i en vam quedar a menys de 5 metres l'un de l'altre. Vaig començar a allunyarme d'alla tornant enredera fins que em vaig trobar amb tots un altre cop. La vam estar observan de lluny fins que vam decidir marxar, i de cop ens adonem que estavem al mig d'on dormien, per sort no n'hi havia cap mes. Una experiencia inolvidable!!

Andreu.