The Travel


Des d'aquest blog volem anar-vos informant de tot (o quasi tot) el que anem fem per Nova Zelanda. L'aventura ja fa mesos que va començar buscant informació i preparant-ho tot per aquest viatge que esperem sigui marevellós.

Ens hi voleu acompanyar? ....


diumenge, 15 d’agost del 2010

Des de Queenstown (2)

Bé, primer vull demanar disculpes per les faltes d'ortografia i gramàtica que pugui haver-hi, vaig tan depressa escrivint que desprès m'ho rellegeixo i crec que hi ha alguna errada.

Continuo amb les explicacions : desprès dels pingüins vam fer-nos una botifarra de kilòmetres fins a Dunedin. És una ciutat amb una universitat força important i hi havia mes moviment de jovent que a cap lloc. Els nois es van quedar una estona donant una volta però a les 11 o quarts de 12 ja estava tot buit. Al matí vam rondar la ciutat i ens va agradar molt, té botigues i molta gent, també ajudava que no plovia (per fiiiiii!). Vam arrivar-nos fins a la peninsula de ??? (arggggg! no tinc la guia i no recordo el nom!!!!!!), és igual ja ho posaré desprès o mireu el mapa. Bé, vam anar fins un centre d'ornitologia on al costat hi ha una colònia d'albatros, ocells entre una gavina grossa i un pelícan. Vam veure molts cormorans, aquí són blancs i negres i més petits; moltes, moltes gavines, i cap albatros. Un fustre! També hi havia una colònia de pingüis d'ull groc, però com tot aquí era en terreny particular i s'ha de pagar per veure-ho, et feien una excursió en 4x4.

Desprès vam seguir cap a la costa dels Cartlins, però el "pallús" (GPS) es va equivocar de carretera i vam donar moltes voltes. Vam acabar tots "lost" en un poblet petit. Va ser molt bó, buscavem on dormir i no es veia una ànima. Els poblets són cases escampades i rarement hi ha nucli urbà més enllà de cuatre cases. Total que vam veure un motel amb un cartell que deia que ens adrecessim a la taverna. Entrem, i hi havia tot el poble que estaven fent una mena de tòmbola-concurs a favor de no se quina associació! Vam ser l'atracció, ens vam sentar i vam sopar allà mateix. Quan van acabar el concurs, molta gent s'ens va adreçar per preguntar-nos d'on erem i com era que haviem acabat allà ..

A l'endemà vam continuar cap a la costa, que ja era allà mateix. Vam anar a Slope point, que és la punta de l'illa sud, mes al sud. El pol sud està a "nomès" 4 mil i pico kilòmetres. Vam seguir per la costa i vam trobar una platja xulíssima (feina onades) amb un far al costat. I passejant per la platja, va i ens surt una foca de l'aigua a uns 30 metres d'on erem! quina maravella la força que tenen amb la cua per moure's. Va començar a pujar per la duna de la platja i l'Andreu va voler acostar-se massa i li va sortir per devant. No sé qui es va asustar més!